Els estudis d'Arts i Oficis em van deixar una forta emprempta en la figuració, concretament la figura humana.

Abans de triar l'especialització i no tenint clar el meu camí artistic, vaig optar per deixar els cursos que em quedaven per acabar i vaig dirigir-me a l'Escola Industrial per fer cenàmica. Bastants anys més tard vaig tenir una relació directe amb el ceramiste Fidel Fernandez, el torn electric i jo. També, només coneixamenents d'esmalts.

Havia deixat el dibuix i la pintura sobre tela i em va arribar el moviment del reciclatge. A les Fustes d'encofrat hi podia clavar peces amb claus, cargolar-les amb bisos o enganxar-hi cenàmica. Els bastidors de tela eran massa febles per aquest resultat de composició tridimensional.

Vaig tenir la sort que m'acollís en el seu taller un gran mestre de la talla de fusta, en Joan Marco. Per on ja hi havien pasat artistes com Jaume Plensa. Les gubies i la talla en fusta la vaig anar descartant a mida de coneixer-la, peró de'n Joan, vaig aprendre un grapat de menes de fustes centre-africanes i autòctones, niangón, bubinga, iroko i teka, el cedre, el pi de Flandes, el de melís, etc. Acabava passant l'escombra pel seu taller i:
- Bona nit Joan, i gracies.

És cert com llum té el dia que el color no m'ha deixat mai ni jo a ell.

Vaig ser vuit anys en el Col.lectiu d'Art ART-TRA, coordinat pel Pere Bruix llicenciat en Belles Arts, i fent Exposicions itinerants, peró tenint la Casa Elizalde de Barcelona com a seu.

Al separar-nos vaig seguir amb la pintura, peró creant texturas, pols de marbre, pols de pedra tosca, xamota, gruixuda o fina (pólssim d' argila), i als tres materials. Podia, si ho volia, donar-els-hi color amb pigments.

La figuració ja no existia. El quadre tant podia ser un tròç de paret com unes dunes al desert.

Actualment també he canviat de material a l'hora de pintar, puc fer servir aquelles textures dins la pintura peró m'implico més amb materials nous. Ara treballo el Tapís.

El Gravat és en el present la meya asignatura pendent. I...

KOROMINAS. Maig 2011.